Ho haviem preparat durant molt de temps. Tornar a fer el Puigmal a la nostra manera.
Cap a les 8 del matí ens vam trobar en Cris, l'Elena, en Dimitri i jo,al peu del cremallera. Sempre resulta una estona agradable la pujada "motoritzada" per la vall, amb l'esplendit paisatge que no et deixa en cap moment.
Desprescd'un esmorzar al santuari, vam començar a caminar. El nostre camí, endinsant-se en els nuvols i la boira -qui ho diria que es el 4 de juny!
Isards i marmotes ens fan companyia mentre anem guanyant alçada.
Una pedregadeta molt suau ens esperona a arribar al cim com abans millor.
En poc mes de dues hores i mitja som adalt. Neu, la que vulguis, i un fred d'hivern que ens fa recorrer a les darreres peces de roba de recanvi que portem!
La baixada as força agradable, tot fent conversa amb altres excursionistes, que no poden evitar de pregntar el "per que" de la nostra "estrafolaria" indumentaria! Finalment, a una dona que ens preguna compungida que "quina necesitat teniu de fer aix´" decideixo explicar-li que de fet es una prometença, que sie el Barça guanyava la Champions pujariem vestits així. La dona es va quedar com mes tranquil.la. Pel Barça tot s'hi val!
Dinar al santuari i creamallera cap avall. Tot plegat un dia per recordar.
I a l'octubre, tornem'hi! Però aquesta vegada la farém ben grossa!
