Mountain Retro: recuperar l'essència de l'excursionisme

Per a molts, les "chiruques" o la motxilla "Alpina" són conceptes desconeguts. Per a alguns de vosaltres -i també per a alguns de nosaltres- tota una evocació de temps de joventut i aire pur.

Cansats d'haver de comprar la darrera virgueria "hi-tech", de cercar els materials més lleugeres o els teixits encara més sofisticats? Tristos d'haver-nos de fer a un costat del camí per deixar pas als fanàtics de la cursa, de la competició a la muntanya? Avorrits de cues i snows a les pistes d'esquí? Nosaltres també!

Per això volem recuperar l'esperit de la muntanya d'abans.

Hem desempolsat la vella motxilla "Bergans", les sabates ferrades i el piolet de fusta que l'avi va desar a dalt de l'armari i els hem tornat a portar a passejar. I encara tiren!

Vols venir?

Per a realitzar el nostre projecte hem fundat el "GRUP D'ESTUDIS DE MUNTANYA ANTIGA" o GEMA. Tothom hi és benvingut, tant com a soci o participant en les nostres activitats. Sortir a la muntanya és per a nosaltres el final del procés, que comença amb un treball de recerca: consultar vells manuals, estudiar fotos d'època, xerrar amb els veterans,...

Podeu contactar amb nosaltres a: gema1930@hotmail.es

Animeu-vos a venir amb nosaltres!

_____________________________



sábado, 5 de marzo de 2016

Puigmal 2.910 m

El passat dia 21 de febrer de 2016, el GEMA va fer el Puigmal des de Núria. Ben d'hora al matí, els excursionistes del segle passat es van trobar a Ribes de Freser per agafar el cremallera que els portaria fins a dalt del santuari de Núria. Un cop arribats al santuari, i amb la sortida del sol, el dia pintava esplèndid, sense ni un núvol al cel i amb moltes ganes de començar l'ascensió.
El grupet del GEMA posa rumb cap al Puigmal. Començant el camí, ja hi ha neu, neu dura transformada en gel, en alguns trams, no fa falta portar grampons, però si, anar amb una mica de compte. Facilitarà la marxa el fet de portar les botes ferrades. Cada vegada més amunt el gruix de neu va sent més important, i ja es fa difícil de continuar sense res més que el ferrat de les botes, així que millor posar-se els grampons i fer l'ultima part del camí amb ells posats.
Un cop al cim, el vent no permet ser-hi gaire estona, un te ràpid escalfat amb un fogonet rudimentari per entrar en calor i cap avall un altre cop.
Durant la baixada uns quants de grup fan proves d'auto detenció en cas de caiguda en una pendent, cosa important de saber i de practicar. En el tram final del recorregut i a punt d'arribar un altre cop al santuari de Núria, una parada per dina, agafar forces i cap al cremallera, que els tornarà al segle XXI.