Com haviem previst, poc abans de les 9 del dissabte, 30 de juny del 2012 ens vam trobar a l'estació del cremallera de Montserrat, a Monistrol.
Després d'un breu esmorzar, pujarem al tren, que ens va portar comodament fins al pla del monestir. Llavors va tocar prendre el funicular de Sant Joan.
A quarts d'onze empreniem la caminada fins a la Gorra Frigia (el Gorro Frigi, si voleu. La pujada segueix un corriol entre aquesta pedra i la Magdalena. Un conjunt de cables i cadenes permet coronar el cim per la via que emprà Lluis Estasen als anys vint sense massa dificultat.
Un cop fetes les fotos de rigor, vam tornar a baixar.
Entre dinar i mandrejar se'ns va fer l'hora de visitar el museu bíblic. Una guia ens va acompanyar i instruir sobre la part no visitada d'aquesta interessant col.lecció, fruit dels anys d'expedicions i recerca del pare Ubach.
La tarda i el vespre van transcorrer muntant les tendes antigues i amb un bon sopar a la fresca de la muntanya.
Diumenge, 1 de juliol, ens va portar a veure alguns dels eremitoris de la muntanya de Montserrat. Concretament, vam visitar els de Sant Joan i Sant Onofre, prometen tot solemnement que tornariem a completar el que el poc temps no ens havia permes d'acabar.
A primera hora de la tarda els rellotges van deixar de marcar el temps dels anys trenta i va arribar l'hora de tornar.
El nostre agraïment a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya per tota l'ajuda.
En aquest enllaç trobareu mes fotografies: http://s255.photobucket.com/albums/hh155/albertsangenis/Montserrat%20juny%202012/
Un dels "plats forts" de la nostra "expedició montserratina" va ser la visita al Museu Bíblic. Vam tenir el plaer d'entrar al racó més amagat dels museus de Montserrat i veure alguns elements no tan coneguts de la col.lecció d'objectes procedents dels escenaris bíblics a Orient, recopilada pel Pare Ubach a començaments del segle XX.
el cartell de l'antic museu
Val a dir que la nostra visita va ser molt completa gràcies a les explicacions de la guia del museu, que ens va aportar tota mena de detalls.
Probablement el que més gràcia ens va fer va ser l'anècdota del pas de l'aduana de la mòmia del museu, que el funcionari va fer constar com a "bacallà sec"! Hi ha coses que no canvien!
carregant una carpa de Nil
