Mountain Retro: recuperar l'essència de l'excursionisme

Per a molts, les "chiruques" o la motxilla "Alpina" són conceptes desconeguts. Per a alguns de vosaltres -i també per a alguns de nosaltres- tota una evocació de temps de joventut i aire pur.

Cansats d'haver de comprar la darrera virgueria "hi-tech", de cercar els materials més lleugeres o els teixits encara més sofisticats? Tristos d'haver-nos de fer a un costat del camí per deixar pas als fanàtics de la cursa, de la competició a la muntanya? Avorrits de cues i snows a les pistes d'esquí? Nosaltres també!

Per això volem recuperar l'esperit de la muntanya d'abans.

Hem desempolsat la vella motxilla "Bergans", les sabates ferrades i el piolet de fusta que l'avi va desar a dalt de l'armari i els hem tornat a portar a passejar. I encara tiren!

Vols venir?

Per a realitzar el nostre projecte hem fundat el "GRUP D'ESTUDIS DE MUNTANYA ANTIGA" o GEMA. Tothom hi és benvingut, tant com a soci o participant en les nostres activitats. Sortir a la muntanya és per a nosaltres el final del procés, que comença amb un treball de recerca: consultar vells manuals, estudiar fotos d'època, xerrar amb els veterans,...

Podeu contactar amb nosaltres a: gema1930@hotmail.es

Animeu-vos a venir amb nosaltres!

_____________________________



sábado, 5 de marzo de 2016

Puigmal 2.910 m

El passat dia 21 de febrer de 2016, el GEMA va fer el Puigmal des de Núria. Ben d'hora al matí, els excursionistes del segle passat es van trobar a Ribes de Freser per agafar el cremallera que els portaria fins a dalt del santuari de Núria. Un cop arribats al santuari, i amb la sortida del sol, el dia pintava esplèndid, sense ni un núvol al cel i amb moltes ganes de començar l'ascensió.
El grupet del GEMA posa rumb cap al Puigmal. Començant el camí, ja hi ha neu, neu dura transformada en gel, en alguns trams, no fa falta portar grampons, però si, anar amb una mica de compte. Facilitarà la marxa el fet de portar les botes ferrades. Cada vegada més amunt el gruix de neu va sent més important, i ja es fa difícil de continuar sense res més que el ferrat de les botes, així que millor posar-se els grampons i fer l'ultima part del camí amb ells posats.
Un cop al cim, el vent no permet ser-hi gaire estona, un te ràpid escalfat amb un fogonet rudimentari per entrar en calor i cap avall un altre cop.
Durant la baixada uns quants de grup fan proves d'auto detenció en cas de caiguda en una pendent, cosa important de saber i de practicar. En el tram final del recorregut i a punt d'arribar un altre cop al santuari de Núria, una parada per dina, agafar forces i cap al cremallera, que els tornarà al segle XXI.

jueves, 14 de enero de 2016

5a Excurció a la Vall Fosca amb esquís i raquetes antigues

Sortida amb indumentaria i material antics. Per un matí ens transportarem al 1930 i caminarem pel idilic paisatge de la Vall de Riqüerna. Tothom s'hi pot inscriure i participar. Si voleu "ambientar-vos" i no disposeu del material necessari, us ajudarem!

Sir Ernest Henry Shackleton

Kilkea (Irlanda) 15 de febrer de 1874- Geòrgia del sud 5 de gener de 1922. Comença la seva carrera Professional enrolant-se a la marina mercant on el 1898 arriba a ser capità. Entre 1901 i 1903 participarà en l'expedició Discovery a les ordres de Robert Falcon Scott, quedant-se a 857 km del pol sud degut a la falta d'experiència, planificació i aliment insuficient. El 1907 s'embarcà en una nova aventura, aquesta vedada com a líder en l'expedició que portarà el nom de Nimrod, aconseguint ascendir al mont Erebus (illa Ross) i creuar la serralada transatlàntica, tot i així, un altre cop haurà de donar la volta, quedant-se nomes a 180km del pol sud. Tornarà a Anglaterra on el nomenaran Sir. Quan Roald Amundsen arriba al pol sud el 1911, Shackleton decideix que la pròxima expedició que liderarà serà la de creuar l'antàrtic. L'expedició la batejarà amb el nom de Endurance. El 8 d'agost de 1914 l'embarcació surt de port Britànic de Playmouth amb 28 tripulants. El setembre del mateix any arriben a la illa de Geòrgia del sud, on el seu avens es farà molt difícil, a conseqüència de la quantitat de gel, fins que el 19 de Gener de 1915 l'Endurance queda atrapada en el gel antàrtic.
Desprès de passar 281 dies atrapats dins a l'embarcació, greument afectada per les pressions del gel, Shackleton decideix abandonar-la, salvant les provisions alguns bots salvavides, els gossos i els trineus. Dies desprès l'Endurance s'enfonsa. Estableixen un campament sobre el gel, fins que el mes d'abril de 1916 decideix que han de marxar d'allà, ja que les condicions del gel permetien la navegació, i aconsegueixen arribar a l'illa elefant. Tot i poder arribar a terra ferma en una illa aïllada, Shackleton decideix que han de fer rumb cap a Geòrgia del sud. En aquesta odissea només s'embarcaran 4 mariners i el propi Ernest, deixant a la resta de la tripulació a l'illa. Desprès de creuar un dels mars mes perillosos del món, arriben a la costa de Geòrgia del sud. Ara ja només els quedava fer uns 40 km, entre glaceres i muntanyes nevades, per arribar a una estació balenera i poder ser rescatats. El 30 d'agost de 1916, desprès de 634 dies de expedició, Shackleton amb l'ajuda d'un remolcador Uruguaià, arriba a l'illa elefant i salva a tota la seva tripulació, 4 mesos desprès d'haver-los deixat allà per anar a buscar ajuda. El 1922 s'organitza una última expedició, Shackleton-Rowett, però el 5 de gener Shackleton pateix un atac de cor i mor a l'edat de 47 anys, a l'illa de Geòrgia del Sud.
Cal destacar que sense el gran poder de lideratge i de motivació, que Shackleton va tenir amb els seus homes, no haurien pas sobreviscut.

Sortida a Núria

El passat dia 7 de desembre de 2015 un grup del GEMA va desplaçar-se fins a Queralbs, per fer el camí vell que puja fins a Núria, tot recordant els antics pelegrins de principis de segle XX. Quan el cremallera encara no estava inaugurat. Ben d'hora al mati ja estàvem tots apunt per iniciar la marxa, equipats amb el material d'època, comencem a pujar. El bon temps ens acompanyarà durant pràcticament tot el camí.
Aquest 2015 ha nevat molt poc. Quan ja som a menys d'una hora d'arribar, comencem a trobar les primeres neus de l'any, tot i ser molt poqueta cosa, ens fa molta il•lusió poder trepitjar neu.
Des del mirador contemplem la bellesa de la vall, i decidim que es hora de dinar, ja que en l'hem guanyat. Preparem els nostres fogonets d'època i traiem de les motxilles les llaunes de menjar, que havia dut cada un. Un cop amb la panxa plena, fem un pensament que ja es hora de baixar, així que tornem a afrontar el camí vell, però aquesta vegada de baixada. A estat un gran dia en família i esperem que molt aviat puguem tornar a fer més sortides.